por Los3degenerofresco | Nov 28, 2023 | Arte urbano, Sostenibilidad
Text LAURA MASÓ FERRERONS Aix_Lau amb fotografies de Lucas Guerra.
VAL – No pots viure allunyada de la natura, i ho saps. Per això, en desplaçar-te a un entorn fet de ciment, has hagut de pintar un bedoll a casa. Hi ha una intenció que va més enllà del simple fet artístic. Primer, la idea. Després, el procés creatiu i participatiu, amb recerca d’informació inclosa, ja que no podia tractar-se d’un arbre qualsevol. I, finalment, l’execució sobre la paret que, de ben segur, evolucionarà seguint els comentaris dels observadors ocasionals. Però només tu saps el que et suposa veure’l cada dia, igual que els muralistes que, transformant grans espais, transformen també les persones que els habiten.
En primer lloc, cal que distingim els grafitis dels murals. Tot i que totes dues són expressions artístiques que solem trobar en espais exteriors, el contingut és diferent. Aquí no parlarem de llibertat d’expressió o d’il·legalitat. Aquí ens centrarem en l’art mural entès com a forma de comunicar un contingut que sorgeix d’un encàrrec, que és generalment remunerat i que té una intenció darrere. I, per si no fos poc, posarem de manifest el component de ruralitat, tant si és temàtica com per localització del projecte, per origen de l’artista o per la intencionalitat.
Reivindicació territorial
“La nostra feina és fer de connexió entre l’art i les persones, portar l’art als carrers, a l’Horta, a la terra”, afirma el col·lectiu Género Fresco des de Forn d’Alcedo, una pedania al sud de València, on aquests dies pinten al mur de l’escola, en el marc d’una iniciativa municipal per sensibilitzar sobre la riquesa del paisatge agrícola. I és que aquest grup de tres artistes procedents de Madrid –Fer, Susana i Isra– han aconseguit crear un llenguatge propi per reivindicar i homenatjar l’Horta de València. “Volem visibilitzar l’Horta valenciana, que està protegida però alhora amenaçada per les infraestructures urbanístiques”.
Les seves accions van dirigides tant als habitants de l’Horta per revalorar el que tenen, com als de la ciutat per apropar-los aquest espai agrícola. “Una part important del nostre projecte és conscienciar la gent de València que l’Horta existeix i que la tenen aquí mateix” expliquen, mentre refermen la seva intenció de seguir pintant murals no només a la zona sud de la capital valenciana com han fet fins ara, sinó també a la mateixa ciutat. Una llavor sembrada just abans del confinament al pont de Meliana, i que va creixent fruit de l’esforç constant. Darrere de cada obra hi ha un procés de documentació i recerca que els fa que, com el seu nom indica, s’hagin de reinventar constantment per ser el darrer (i el més fresc) que acaba d’arribar al mercat.
Article sencer a: https://directa.cat/el-poder-de-lart-mural-als-pobles/
por Los3degenerofresco | Nov 28, 2023 | Packaging, Sostenibilidad
VAL – És curiós com un simple embolcall pot determinar tant la incògnita que conté el seu interior. Segons la definició de la RAE; Embolcall és la capa exterior que cobreix natural o artificialment una cosa. Bàsicament, l’embalatge o empaquetatge és un recipient o embolcall que conté productes de manera temporal. Ara, en aquests temps on el disseny roman indòmit en tots els objectes que ens envolten, el diem Embalatge. El “Embalatge” és el que van ser en antany caixes, paquets, paquets, embolcalls, fardells, bosses, etc…
Però en l’actualitat l’embolcall està molt lluny de “ser” un simple revestiment o embalatge. L’embalatge conjumina el seu ús merament funcional i pràctic al costat del disseny de producte per a convertir-se en un objecte artístic o en una bellíssima obra d’art efímera. Sembla que ens oblidem que des de fa uns segles, l’objecte-embolcall va tindre una gran importància artística en la societat. El seu ús es va iniciar amb l’ús de materials quotidians i abundants en la naturalesa per a preservar els aliments frescos i protegits. S’utilitzava palla, bambú, fulles i escorça de fusta. L’ús d’aquesta matèria primera va ser portat a alts graus de refinament, i a poc a poc la seua estètica va ser consolidada com una cosa avantguardista. Ara com ara, els podem trobar de totes les formes, colors i textures. N’hi ha fets de paper, de fulles de diverses plantes (bambú, plataner…), de làmines de fusta, de seda, de plàstic, de cartó, etc.…i s’utilitzen principalment per a presentar un objecte, embolicar el menjar o per a transportar la compra.
Hui dia, la matèria primera de l’embolcall ha patit una reconversió i revaloració. La gran crisi climàtica que ha posat en evidència el malbaratament de recursos, la multiplicitat de micro-plàstics en els oceans ha replantejat una nova premissa al voltant dels materials que conformen “aquests embalatges”. El que fa un segle va ser paper de estrassa, tela de cotó o cartó reciclat va passar substituir-se massivament per plàstic en els anys 80. Eixa reconversió de materials naturals pel polietilé, més durador i resistent construeix la imatge de les pròximes dècades al voltant de l’embolcall de l’objecte fins al dia de hui…
Però en aquests temps moderns, on la sostenibilitat és una de les bases de la societat actual, l’embalatge ha hagut de readaptar-se una altra vegada, i tornar als seus inicis. Amb la restricció de l’ús del plàstic i la nova consciència ecològica, l’ús de materials reciclats s’ha tornat imprescindible per a projectar un concepte sostenible. Moltes de nosaltres, amants del pakaging, sempre hem utilitzat materials reciclats, no en una parenceria de moda ecològica, sinó com una part important del reciclatge de material de taller i de transmissió de valors. Género Fresco sempre ha apostat per l’ús del material de rebuig, i el continuarem fent. És molt més interessant arribar a empacar un xicotet objecte artístic reutilitzant material reciclatge de taller, que simplement embutxacar-ho. Eixe plus construeix la imatge de l’objecte, i dialoga amb valor artesà té la peça i projecta, al cap i a la fi, els nostres valors com a col·lectiu artístic sensibilitzat amb l’entorn més pròxim, l’horta.
***
CAS – Es curioso como una simple envoltura puede determinar tanto la incógnita que contiene su interior. Según la definición de la RAE; Envoltura es la capa exterior que cubre natural o artificialmente una cosa y Envoltorio, es la cosa o cosas envueltas. Básicamente, el embalaje o empaque es un recipiente o envoltura que contiene productos de manera temporal. Ahora, en estos tiempos dónde el diseño permanece indómito en todos los objetos que nos rodean, lo llamamos Packaging. El “Packaging” es lo que fueron en antaño cajas, cajetillas, paquetes, envoltorios, fardos, bolsas, etc…
Pero en la actualidad la envoltura está muy lejos de “ser” un simple revestimiento o embalaje. El packaging aúna su uso meramente funcional y práctico junto al diseño de producto para convertirse en un objeto artístico o en una bellísima obra de arte efímera. Parece que nos olvidamos que desde hace unos siglos, el objeto-envoltorio tuvo una gran importancia artística en la sociedad. Su uso se inició con el uso de materiales cotidianos y abundantes en la naturaleza para preservar los alimentos frescos y protegidos. Se utilizaba paja, bambú, hojas y corteza de madera. El uso de esta materia prima fue llevado a altos grados de refinamiento, y poco a poco su estética fue consolidada como algo vanguardista. Hoy por hoy, los podemos encontrar de todas las formas, colores y texturas. Los hay hechos de papel, de hojas de diversas plantas (bambú, platanero…), de láminas de madera, de seda, de plástico, de cartón, etc.…y se utilizan principalmente para presentar un objeto, envolver la comida o para transportar la compra.
A día de hoy, la materia prima del envoltorio ha sufrido una reconversión y revalorización. La gran crisis climática que ha puesto en evidencia el derroche de recursos, la multiplicidad de micro-plásticos en los océanos ha replanteado una nueva premisa alrededor de los materiales que conforman “estos embalajes”. Lo que hace un siglo fue papel de estraza, tela de algodón o cartón reciclado pasó sustituirse masivamente por plástico en los años 80. Esa reconversión de materiales naturales por el polietileno, más duradero y resistente construye la imagen de las próximas décadas alrededor del envoltorio del objeto hasta el día de hoy…
Pero en estos tiempos modernos, dónde la sostenibilidad es una de las bases de la sociedad actual, el packaging ha tenido que readaptarse otra vez, y volver a sus inicios. Con la restricción del uso del plástico y la nueva consciencia ecológica, el uso de materiales reciclados se ha vuelto imprescindible para proyectar un concepto sostenible. Muchas de nosotras, amantes del pakaging, siempre hemos utilizado materiales reciclados, no en un alarde de moda ecológica, sino como una parte importante del reciclaje de material de taller y de transmisión de valores. Género Fresco siempre ha apostado por el uso del material de desecho, y lo seguiremos haciendo. Es mucho más interesante llegar a empacar un pequeño objeto artístico reutilizando material reciclado de taller, que simplemente embolsarlo. Ese plus construye la imagen del objeto, y dialoga con valor artesano tiene la pieza y proyecta, al fin y al cabo, nuestros valores como colectivo artístico sensibilizado con el entorno más cercano, la huerta.
